Candidats i candidates a les properes eleccions municipals coincideixen en què Barcelona ha de ser una ciutat capdavantera en respectar els drets socials, laborals i digitals de les persones, i citen com a referent la Declaració de Sharing Cities.
El passat 16 de maig va tenir lloc el primer debat sobre polítiques d’economia digital a la ciutat de Barcelona amb les principals candidatures a governar l’Ajuntament a les pròximes eleccions municipals del 26 de Maig. L’acte, que es va celebrar al Col·legi de Periodistes de Catalunya, va ser un espai de reflexió sobre l’estat i possibilitats de desenvolupament de l’economia de plataforma i col·laborativa, així com els seus impactes a la ciutat, on els candidats i candidates van poder expressar les seves propostes. L’acte -organitzat pel Grup de recerca Dimmons IN3 (UOC) amb la col·laboració de BarCola (node col·laboratiu d’economia col·laborativa i producció procomú a Barcelona)- va comptar amb la participació d’Eva Baró (ERC), Joan Subirats (Barcelona en Comú), Montserrat Ballarín (PSC), Ricard Vilalta (CUP) i Biel Figueras (Junts per Catalunya) amb moderació de Mayo Fuster, directora del grup de recerca de Dimmons (IN3-UOC). Tots els partits amb actual representació o amb probable representació a la següent legislació van ser convidats a participar, tot i que altres partits amb candidatura van ser informats del debat.
El debat va estar organitzat en tres blocs. Un primer bloc on candidats i candidates van poder presentar les seves visions sobre l’economia de plataforma, seguit per un segon bloc on es van tractar temàtiques concretes de caire regulatori i un bloc final sobre oportunitats d’innovació en política col·laborativa. L’acte va comptar amb la intervenció d’especialistes en l’àmbit de l’economia digital, com Albert Cañigueral (Ouishare), Damaris Rojas (Associació Veins i Amfritions de Barcelona), Victor Luna (Som Mobilitat), Tomas Diez (FabLab BCN i Fabcity), Ricard Faura (Generalitat de Catalunya) i Dylan Tarin (ACABA), els quals van interpel·lar els candidats i les candidates.
Quins reptes i oportunitats ens planteja l’economia de plataforma?
Debat Economia Digital, 16 de maig de 2019
Per situar el debat, Mayo Fuster va començar fent una breu reflexió sobre la rellevància que té regular aquest fenomen tan disruptiu i aprofitar les oportunitats que brinda: “L’economia de plataforma està creixent de forma exponencial com a model econòmic mediat per plataformes digitals que ha impactat o impactarà en quasi qualsevol àmbit d’activitat econòmica. Es concentra en les ciutats, amb un gran potencial transformador“.
En aquest sentit, el partits van coincidir en què hi ha força limitacions en matèria de regulació per part de les administracions municipals. Totes les persones candidates cridaven cap a un major lideratge per part de les ciutats. Tot i així, Joan Subirats, candidat número 2 de la llista de Barcelona en Comú, va opinar que les ciutats no es poden refugiar en la manca de competències, sinó actuar: “L’Ajuntament de Barcelona s’ha implicat aquest 4 anys a través de la organització de la cimera Sharing Cities. La capacitat de l’Ajuntament passa per portar-ho a àmbits que afecten a la vida dels ciutadans i fomentar models alternatius com per exemple a través de la Communificadora. La Sharing Cities task force és un altre exemple que l’Ajuntament ha ficat en marxa”. Biel Figueres, número 33 de la candidatura de JxC, tractant de respondre a en Joan Subirats, va dubtar de la utilitat de la generació d’aliances entre ciutats i va proposar aumentar la taxa turística.
D’altra banda, l’Eva Baró, número 6 de la llista d’ERC, va fer referència a la innovació i la creativitat polítiques com a eines clau, proposant la creació d’un cos d’inspectors de treball complementari per detectar abans casos irregulars. A continuació, Montserrat Ballarín, candidata número 4 a les llistes del PSC, va afirmar que veu en l’economia digital una font de generació d’oportunitats laborals. El seu partit defensa un salari de referència de 1.200 euros, així com la necessitat d’incrementar les inspeccions laborals. Com a última intervenció, Ricard Vilalta, número 36 a la llista de la CUP, va comentar que la regulació de l’economia de plataforma no és tant una qüestió de competències institucionals, si no de prioritzar els drets de les persones.
Propostes concretes per regular l’economia de plataforma i col·laborativa: com afrontar els impactes disruptius de les plataformes digitals?
Debat Economia Digital, 16 de maig de 2019
Per introduir el segon bloc, Mayo Fuster va contextualitzar l’impacte que plataformes com Cabify, Uber, AirBnB, Homeechange, Glovo o Deliveroo estant tenint a Barcelona, així com els moviments socials que s’han organitzat al respecte. Per exemple, les vagues convocades per la tensa situació entre els taxis i les VTC’s.
En matèria de regulació, totes les persones candidates presents estaven d’acord en què les empreses d’economia de plataforma han de respectar les lleis locals, entenent la diversitat de contextos. Tot i així, cadascuna va aportar diferents matisos. La CUP va defensar la creació d’un sector públic fort que garanteixi condicions laborals dignes. Segons la formació, “la definició de treballador per compte aliena és prou amplia per encaixar el debat de plataformes, per tant, no cal adaptar res, només fer complir les legislacions vigents”. En el cas específicament d’Airbnb van proposar prohibir els habitatges d’ús turístic iniciant un pla d’emergència habitacional. Montserrat Ballarín (PSC) es va mostrar d’acord amb el lideratge que ha de tenir Barcelona, però va assenyalar la importància de ser curosos amb les promeses de regulació que depenen de la Unió Europea. És per això que reconeix el valor de l’aliança establerta a Barcelona entre prop de 50 ciutats de tot el món a partir de la firma de la Declaració de Sharing Cities. D’altra banda, Ballarín va destacar la necessitat de crear un punt d’informació al ciutadà sobre polítiques de dades personals i va proposar una taxa finalista per l’última milla, per dinamitzar el comerç de proximitat urbà existent i internalizar els impactes negatius sobre el medi ambient que provoca.
Per part d’ERC es va cridar a trobar solucions ad-hoc per fer compatibles drets que a priori “poden xocar”. Eva Baró va introduir dues noves propostes, en primer lloc, un pla de xoc per identificar habitatges d’ús turístic il·legals, reforçant la plantilla d’inspectors i visualitzadors. En segon lloc, desplegar la vigilancia sobre la regulació i com s’aplica en quant a llars compartides. Biel Figueres (JxC) també va introduir propostes en referència al gran tema dels habitatges d’ús turístic: a més d’incrementar la taxa turística, va proposar fixar l’ús turístic només per primera vivenda. D’altra banda, Figueres es va mostrar contrari a l’impost d’última milla, ja que al seu parè contamina. Segons Junts per Catalunya, la solució no passa per establir una taxa, si no per concentrar tots els punts de recollida en zones clau de la ciutat i que la ciutadania vagi a recollir-ho.
L’última intervenció d’aquest bloc va ser la de Joan Subirats, que va posar èmfasi en la difícil tasca de regular l’economia de plataforma i va recollir algunes accions concretes del mandat de Barcelona en Comú: “S’estan plataformitzant sectors estratègics i la capacitat de regulació és més difícil. Habitatge, mobilitat i distribució són temes clau. Des de l’Ajuntament hem tancat 4.900 pisos turístics il·legals i hem recolzat a plataformes amb impacte positiu com FairBnB”.
Polítiques públiques: El model empresarial i ocupacional que es vol promoure a Barcelona
Debat Economia Digital, 16 de maig de 2019
L’últim bloc es va destinar a tractar quin és el model d’economia digital que els partits volen promoure a Barcelona i, per tant, quines innovacions públiques volen impulsar. Les candidatures van ressaltar la tasca imprescindible de l’Ajuntament per introduir polítiques públiques que millorin les condicions de vida a la ciutat. Cada partit, però, ho va fer amb punts diferencials. Joan Subirats entén que s’han d’utilitzar les institucions com a eines de transformació social, i va anomenar la plataforma ciutadana d’acció als barris que s’ha incorporat en aquest últim mandat: Decidim Barcelona. Amb una mirada a llarg termini, Biel Figueras va proposar una ampliació de la futura T-Mobilitat, que inclogui plataformes d’economia digital de transport públic, així com també el taxi.
Eva Baró va resoldre que el primer pas per a fer una política col·laborativa és transformar les estructures: “S’haurien de crear sinergies entre administracions, sempre en benefici del ciutadà. Aquests reptes no es poden resoldre sense col·laboració”. En aquest sentit, proposen establir un segell de qualitat d’economia col·laborativa conjuntament amb la Generalitat de Catalunya per poder identificar “les plataformes que respectin els drets laborals i l’ús de dades“. D’altra banda, Montserrat Ballarín va posar la mirada en el talent barceloní i com l’Ajuntament pot contribuir al seu desenvolupament: “Cal apostar pel talent local perquè el Facebook o el Google del futur es creï a Barcelona. L’Ajuntament pot ajudar en l’àmbit d’educació, i així generar capital humà per continuar innovant”. Per últim, Ricard Vilalta va reafirmar la visió de la CUP de portar les lluites i moviments del carrer a les institucions. “Creiem que és imprescindible trencar dinàmiques de les plataformes extractivistes impulsant mesures d’apoderament digital i sobirania tecnològica“.
Un debat obert per a polítiques col·laboratives
Debat Economia Digital, 16 de maig de 2019
El primer debat amb candidatures municipals sobre economia digital va mantenir una dinàmica oberta i col·laborativa fins al final, moment en què experts independents van intervenir amb preguntes o precs concrets. Des de visions on s’incloïa una regulació digital dinàmica o com es planteja el repte del canvi climàtic, fins a reflexions sobre com afectaria realment la prohibició dels lloguers turístics, o inclús demandes alhora d’escoltar el que els usuaris finals de les plataformes diuen.
Tot i les limitacions de caire regulatori per part de les administracions municipals, les candidatures van coincidir al final del debat que les empreses d’economia de plataforma han de respectar les lleis locals. D’aquí sorgeix com a imprescindible la tasca de l’Ajuntament per a introduir polítiques públiques que millorin les condicions de vida a la ciutat.
El creixement exponencial durant els últims anys tant de l’economia digital com de l’economia de plataforma i col·laborativa ha provocat un augment del seu interès per part de governs en tot el món. L’economia de plataforma planteja nous reptes per a les ciutats, les quals reben els primers impactes i es veuen impulsades a introduir una lògica d’innovació en política pública. Per aquest motiu, com a punt final la directora del grup d’investigació-acció Dimmons (IN3-UOC) Mayo Fuster va aprofitar per a convocar a les candidatures municipals a una nova trobada post-eleccions al Smart City Expo World Congress 2019, que se celebra del 19 al 21 de Novembre. Investigadors, organitzacions, governs i societat civil participaran en les activitats del Sharing Cities Stand Lab 2019 per definir el Pla d’Acció 2020 sobre Economia de Plataforma i Economia Col·laborativa.
RECURSOS DEL DEBAT:
– Declaració del fòrum Procomuns de co-creació de polítiques públiques en matèria d’economia col·laborativa 2016 http://procomuns.net/ca/politiques/
– Declaració de principis i compromisos de les ciutats envers la sharing city, resultant de la Sharing Cities Summit, Barcelona 2018. http://www.share.barcelona/declaration/
– Recerca de l’àmbit: Dimmons (Fuster Morell ed.) 2019 Sharing Cities: Una visió global de les ciutats i local de Barcelona sobre polítiques d’economia de plataforma i col·laborativa. Editorial UOC. https://dimmons.net/llibresharingcities/
– 47 Mesures per a l’apoderament digital als municipis: https://apoderamentdigital.cat/