La wiki-data-thon del dia 20 d’Octubre amb motiu de la biennal Ciutat Oberta de Barcelona vol ser un exercici per repensar junts i juntes què vol dir la co-creació de la ciutat. En aquest text tractarem d’oferir, primer, una sèrie d’elements característics del que podem entendre per això de co-creació de la ciutat, des de cert punt de vista, seguit d’una reconstrucció històrica (sempre incompleta) de la co-creació des de Barcelona.
La co-creació d’una ciutat pot prendre moltes formes i modalitats. Per exemple des d’una perspectiva urbanística, qualsevol ciutat podem considerar que és un dels millors exemples que existeixen de creació col·lectiva al llarg del temps, on els ciutadans la viuen i transformen constantment, des del seu paisatge fins al seu tarannà o els seus ritmes diaris. La nostra perspectiva aquí, però, vol posar el focus en la co-creació de la ciutat en un sentit molt concret, com és el de l’acció col·lectiva a la ciutat des del procomú, i encara més concretament en relació al procomú digital.
Alguns dels elements distintius per a aquesta aproximació a la co-creació de la ciutat, amb una perspectiva de procomú digital (i per tant de coneixement obert) serien els següents:
- Col·lectius: Procesos que impliquen l’acció col·lectiva, és a dir, desenvolupats per col·lectius o grups organitzats. Processos que van més enllà d’una acció individual, i que tracten de desenvolupar-se des d’una logica d’organització participativa i oberta.
- Interès general o públic: Acccions que persegueixen l’interés general o col·lectiu, o també la solidaritat, enfront a l’afany de lucre o els interessos privats.
- Acció creadora: Accions que busquen la millora de la ciutat, que n’identifiquen problemes o reptes i tracten de donar solucions des de l’acció ciutadana constructiva, no només des de la denúncia o la queixa.
- Relat i coneixement: Iniciatives que despleguen o reinterpreten uns valors compartits i que alhora ho articulen de manera oberta, fomentant una història comuna que va avançant en paral·lel a l’acció creadora.
Trajectòria de la co-creació procomuna a Barcelona
Per dibuixar una trajectòria històrica d’una “cultura de la co-creació” a la ciutat a Barcelona, amb particular accent a l’impuls col·laboratiu pres amb les noves oportunitats ofertes per la cultura digital, cal anar a diferents fonts. Experiències, casos, projectes, grups informals i altres fenòmens material de la memòria recent, que van sorgir d’una cultura digital pròpia de la primera xarxa d’Internet, per una banda, i per l’altre d’una tradició de la participació ciutadana molt més antiga, és clar, i arrelada a la ciutat. Més que per limitar-los o forçar-los a una classificació plana i arbitrària, cal trobar elements distintius comuns d’una mateixa o similar visió de la co-creació, vessant del que va anar generant (des dels anys noranta i fins a moments importants com el canvi de mil·leni, o el 15M), tota una sèrie de fenòmens col·laboratius en xarxa.
Aquesta recerca sobre la co-creació de la ciutat passaria, en primer lloc, per la cultura dels moviments socials i l’activisme, a continuació per la creativitat (i en especial el dinamisme de comunitats al voltant de l’art i el disseny) i en tercer lloc per la cultura “hacker” o de la programació, que en la nostra opinió es van barrejar per donar peu a allò que podem entendre com una “cultura digital del co-crear”. En tots tres casos, entenent el fenómen cultural com una mena d’emergència participativa, amb claus, codis, alliances i afinitats, trobades i discussions que ja fa uns quants anys van començar a fructificar en noves entitats, plataformes, estratègies i significats. I que segueixen fent-ho avui dia, en noves iniciatives o mutacions d’antigues, que tot i que puguin semblar recents per a un exercici de retrospectiva, si considerem els tempos i reptes frenètics d’Internet (aquests temps líquids, que ens definí Bauman) segueix sent important inventariar i recordar.
Des d’espais de trobada en barris determinats de la ciutat, on una barreja de moviments socials, iniciatives polítiques i nouvinguts digitals van trobar complicitats (Riereta, straddle3, l’Infoespai, Kernel Panic), fins trobades que van fixar aquestes complicitats en el temps, com a punts d’inflexió en esdeveniments de comunitats (Hackmeeting Barcelona, Free Culture Forum, Los Oxcars). Alhora, entitats que van sorgir amb voluntat de plataforma digital, continuïtat i estratègies específiques com Indymedia Barcelona, Platoniq, Xnet, Makea tu vida, Cooperativa Integral Catalana, Pangea, Goteo, Ravalnet, Amical Viquipèdia, DonesTech i una llarga llista de projectes i iniciatives que encara avui continuen, o bé van deixar la seva empremta i desaparèixer.
A continuació una línia del temps en desenvolupament que proposa recopilar tota aquesta memòria en una cronología visual (per a treballar i ampliar a una de les taules de la wiki-data-thon):
De tot això contem amb valuosos testimonis en aquesta memòria de la cultura de la participació digital a i des de Barcelona, des la Guia útil per a la transformació social a Catalunya elaborada des de l’Infoespai al 2003, al llibre i wiki Hackstory de Mercè Molist, la recerca de hackerspaces d’en Maxigas, la font de casos i entitats recollits al directori de P2Pvalue al 2014, o més recentment la documentació del teixit tecno-social de Barcelona i voltants a càrrec de Teixidora, així com la memòria Transitant cap al procomú de la primera edició del programa de La Comunificadora.
Tal i com expliquem en un altre article (precisament al voltant dels moviments tecnio-socials que documenta Teixidora) tot això es produeix en un context metropolità on, durant més de dues dècades, es va anar creant un teixit d’iniciatives entorn a les tecnologies i el coneixement lliure, empoderat les persones a través de la gestió, l’acció i l’organització col·lectiva, en fenòmens com la Plataforma 0,7 al 1994, el Moviment antiglobalització de 1999, el “no a la guerra” al 2003, el procés sobiranista català de 2010, el 15M al 2011 o els processos d’articulació del municipalisme de l’esquerra alternativa al 2015.
D’aquest context han sorgit, en paral·lel, maneres de treballar en col·lectiu, de fer servir la xarxa digital i la xarxa desbordada de la ciutat per connectar tècniques, principis i valors bàsics d’aquesta barreja de fenòmens que van de finals de segle al nou mil·leni. Dels moviments socials, objectius de transformació d’allò que no rutlla i cal canviar, reflectits en certa manera de comprometre’s amb el que s’està desenvolupant col·lectivament. De la creativitat, el grau indispensable de motivació i de fer-ho atractiu per mitjà de l’art i el disseny, amb estètiques i tècniques concretes. Del món “hacker”, el rigor imprescindible per a que les eines siguin lliures i segures, i alhora certa manera de fer meritocràtica, com un modus més de garantir que allò co-creat es faci real en el medi digital.
De vegades amb menys persones actives del que calia, sovint amb contradiccions i al fil del que dificulta, també, tot tipus de participació ciutadana i processos de voluntariat, el ritme de vida i dedicacions de cadascú, des d’un ampli ventall de perspectives polítiques, i en definitiva immersos en unes dinàmiques molt més àmplies de transformacions socials, culturals i econòmiques.
Per una classificació dels trets fonamentals de la co-creació procomú
Però llavors, partint de la memòria d’aquests fenòmens, què podem definir com a cultura de la co-creació? Com diferenciar-ho d’altres dinàmiques o exemples que, digitals o no, ens parlin potser d’aquesta cultura també, però si els mirem bé no la practiquin, o ho facin només parcialment? Igual que no tota economia col·laborativa, ben mirada, podem dir que ho sigui realment, sinó que sovint li ha pres l’”ethos” i s’ha fet possible gràcies a la capacitat humana innata per col·laborar… Com podem estar segurs que aquest o aquell nou procés o projecte és realment co-creat en un context procomú?
Si abans hem definit com els dels elements distintius per a aquesta aproximació a la co-creació passen per processos col·lectius, amb un interès general o públic, basats en una acció creadora i un relat i coneixements oberts, aprofondim ara una mica més en què constitueix un procés de creació procomú col·laborativa:
- Transparència i inclusivitat: Parlem de projectes que normalment han fet servir eines com llistes de correu obertes, o bé trobades en espais d’accés lliure, de manera que qualsevol persona interessada pot sumar-s’hi.
- Diversitat humana: Generalment, la creació col·lectiva es beneficia dels punts de vista diferents, i allà on hi ha hagut accions i projectes d’aquest estil es tenen en compte tant aspectes de gènere, com visions polítiques diferents o complementàries
- Sistemes d’”estigmèrgia”: Per a coordinar-se de manera oberta en contextos de co-creació, un altre aspecte fonamental és que hi hagi una documentació o sistema d’informació que permeti de manera descentralitzada seguir el fil de tot allò creat o acordat, i així qualsevol persona que arribi de nou pugui aportar de manera autònoma.
- Objectius en negociació: Tot i generar iniciatives coordinadament al voltant d’unes fites comunes requereix objectius comuns, sovint el un procés de co-creació aquests s’han de poder reconsiderar o debatre, per tal d’afinar millor com procedir, però fins i tot per variar estratègies.
- Meritocràcia: La governança de la co-creació acostuma a ser igualment oberta, per tal d’assolir la major diversitat possible, però internament un dels trets comuns és que qui més aporta o s’implica tingui normalment més autoritat per opinar o decidir qüestions clau.
- Informalitat: Partint que normalment es tracta d’experiències no remunerades, i que prenen temps de voluntariat o altres dedicacions a les persones participants, per motivar i fer accessible els projectes acostuma a ser important certa informalitat en la facilitació o quan es fa una convocatòria.
- Incrementalitat: Per molts projectes la clau és poder avançar amb fites progressives, i allà on cal crear quelcom col·lectivament fer-ho al llarg del temps part per part, modularment, més que sovint apostant-ho tot a una única iniciativa de gran volum.
- Escriptura col·lectiva: Normalment per la co-creació, en base a altres trets clau com la transparència o la documentació per coordinar-se, una altre eina imprescindible ha sigut des de sempre el text col·lectiu. Ja sigui per mitjà de wikis o eines similars.